Page 23 - Programació de la Festa Major 2011
P. 23

Anna Xirgo







                                                                                        "No li va

                                                                                    fer cap por
          ANNA XIRGO BRUGADA
          (Cassà de la Selva, 1926)
                                                                                         sortir del
             L’Anna Xirgo va néixer a can Xirguet   seria i en el taulell hi havia porc, ve-
          de Llebrers i als vint anys va anar a   della i pollastre, però no hi havia xai,         poble
          servir a la casa de Domingo Pascual, sas-  que és la peça que ella volia. Tenia un
          tre, i la seva senyora, Dolors Martínez.   problema, però, que no sabia, o no re-
          Allà s’hi trobava molt bé, però quan li   cordava, com es deia xai en alemany.
          va sortir l’oportunitat, no li va fer cap   Finalment  va  vèncer  la  vergonya  i
          por sortir del poble i anar a la llunyana   els va dir: “allò que fa beeee” i, evi-
          Alemanya a guanyar-se la vida.     dentment la varen entendre.          De  les  diferències  entre  el  Cassà
                                                                                d’avui i el d’abans vol destacar les del
            A Alemanya va treballar nou anys   En  jubilar-se,  l’Anna  s’ha  dedicat   jovent. Segons la seva opinió el jovent
          i  mig  en  una  empresa  de  conserves   a  desenvolupar  tasques  parroquials.   s’agrupa molt més que abans, per dife-
          de  fruites  i  verdures  i,  l’últim  any   Ha estat 22 anys impartint classes de   rents motius i objectius.
          de  la  seva  estada,  en  una  indústria   catequesi i ha estat almenys deu anys
          metal·lúrgica. Va tornar al poble quan   col·laborant amb Càrites. Dissor-
          es va assegurar un contracte en una   tadament,  des  de  fa  uns  anys,
          indústria tèxtil cassanenca. Com ella   la seva mala salut ha provocat
          comenta, ja tenia quaranta-cinc anys,   que s’hagi de resignar a deixar
          i no podia tornar sense assegurar-se   aquestes col·laboracions.
          la feina. Té molts bons records de la
          seva etapa a Alemanya. Comenta que
          de  seguida  s’hi  va  habituar  i  que  si
          una cosa trobava molt diferent era el
          menjar:  diferent,  que  no  vol  dir  do-
          lent, li interessa remarcar.

            Les coses, doncs, li varen anar bé i
          té molt bones paraules per a tots els
          que va conèixer, diu que s’hi va sentir
          molt ben acollida.

            Del  seu  tarannà  alegre  i  agosarat
          n’és reflex una de les anècdotes que
          recorda d’Alemanya. Diu que un dia
          va anar a comprar xai en una carnis-
   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28