Page 61 - Programació de la Festa Major 2011

Dolors Callís

DOLORS CALLÍS i DALMÀS
"El teatre ha sigut sempre
(Cassà de la Selva, 1930)

La Dolors Callís, que molta gent co-
neix com la Lola Callís, sempre ha es- una de les seves passions"
tat una gran amant de la cultura. Les
seves primeres lletres, les va aprendre
llegint les Pàgines viscudes d'en Josep
Maria Folch i Torres. El teatre ha
sigut des de molt jove una de
les seves passions, l'ha ajudat,
com diu sempre, a carregar "pi-
les" i afirma que és un dels llocs
on ha passat les estones més boni-
ques de la seva vida.

La Lola Callís amb les seves parau-
les escrites ens explica com era el po-
ble de Cassà ara ja fa 65 anys:

“Després d'una postguerra
difícil i duríssima Cassà gaudia
de dos cinemes molt cèntrics, un al
Passeig i l'altre a la plaça de la Coma.
Aquest últim era el centre neuràlgic
del poble ja que des de sempre, a més
de cafè, era el teatre on es represen-
taven periòdicament les sessions tea-
trals a càrrec dels grups d'aficionats
del poble i també companyies de pres-
tigi foranes. Recordo que cap als anys
40 la companyia de Pau Garsaball va
estrenar, un any per la Festa Major,
L'hereu i la forastera, de Josep Ma de
Sagarra. També s'hi feien uns magní-
fics balls i concerts, sempre a càrrec
de les orquestres més prestigioses i batlle de Cassà, vam aixecar el Casal Vaig sentir la seva pèrdua des del
de renom de l'època: la Selvatana; Familiar treballant dia rere dia. L'any fons de la meva ànima, però em van
La Principal de la Bisbal, dirigida per 1948 el vam inaugurar. Així es dotava dir que el cinema havia acabat amb
Conrad Saló i que mentre durava el el poble d’un altre magnífic local. Dos el teatre.
concert, si sentia el més mínim soroll, grans grups de teatre posaven Cassà
aixecava la batuta fins que es feia el com a primera localitat cultural, el La meva resposta: "El teatre no
silenci més absolut; els Montgrins; la grup de teatre del Centro i el grup de morirà mai!". La il·lusió del teatre
Caravana; la Maravella... Tot el millor teatre del Casal mantenien una mag- a Cassà no s'ha perdut mai, durant
va passar per Cassà. nífica rivalitat compartida. Van arri- la dècada dels 80 tornaven a néixer
bar els anys 70, en aquell temps es feia dues agrupacions que encara estant
També teníem la Sala Galà, s'hi feia càrrec del Casal l'Associació d'Antics vigents: La Guspira i el Grup de
ball cada diumenge a la tarda i era on Alumnes de La Salle, el cinema vivia Teatre Cassanenc.”
aprenia a ballar tot el jovent del po- un gran moment i potser amb poca
ble i rodalia, en deien l'Acadèmia. Els visió de futur van pensar que el Casal
anys 40 una colla de joves inquiets, es podria convertir en un bon cinema
capitanejats per l'inoblidable Josep i es va destruir una sala de teatre molt
Ma Vidal Figueras, que fou més tard
digna i amb bona capacitat escènica.