Page 71 - Programació de la Festa Major 2011

Ramon Rabassedes

RAMON RABASSEDAS COLOMER
(Cassà de la Selva, 1934) "Ajudà

Ramon Rabassedas és un exem- tots coneixem ara per ara, convertit
ple més de persona totalment invo- en un dels més potents de la demar- a fundar
lucrada al seu poble, home inquiet cació.
que des de sempre ha estat aportant Ja anteriorment, en Ramon participà el primer
idees, feina i compromís en mil i un
projectes. Ell ajudà a fundar el pri- en la junta directiva de la UD Cassà, en
mer cineclub cassanenc, entitat que l’època dels senyors Ruscalleda i Ors. I cineclub
va arribar a comptar amb tres-cents avançant un cop més en el temps, val a
socis, assolí la categoria màxima dins dir que es presentà com a alcaldable en cassanenc"
la Filmoteca Nacional, va poder pro- les segones eleccions de la democràcia,
jectar pel·lícules considerades de risc l’any 1983, al front d’Unitat Cassanen-
social i polític i que, entre finals dels ca Independent, però que no va aconse-
seixanta i primers de la dècada guir entrar a l’Ajuntament.
dels setanta, emplenava La inquietud d’en Ramon no aca-
gairebé a cada funció ba aquí. Després de publicar el lli-
el cinema del Passeig. bre Els termiters (2004), va sortir a
la llum Cassà 1945 i recentment ha
publicat el llibre Cassà, 1945. Un
recorregut per les places dels
mercats, les botigues i els ta-
llers del poble, en un temps
de misèria i de repressió.
L’obra es converteix cla-
rament en una crònica
local d’aquell temps, i a
través de records propis
i dels testimonis d’altra
gent, amb l’excel·lent
complement de foto-
grafies i de plànols, els
cassanencs podem gau-
dir d’una documentació,
d’una memòria històrica
de gran vàlua. Com es di-
gué a la presentació: “El que
ha fet Ramon Rabassedas és
Rabassedas també una radiografia social d’un període de
va crear i presidir l’Associació la història de Cassà amb una fidelitat i
de Veïns, col·lectiu que veié legalit- Com a aficions, durant molts anys, un sentiment que delaten l’estimació
zats els seus estatuts l’any 1977. Com practicà la varietat pictòrica anome- que sent per la seva vila natal”.
a anècdota ens explica que el llavors nada aerografia, amb estil surrealis-
secretari del governador civil, senyor ta, abstracte, i va fer diverses expo-
Perales, en veure’l tan sovint per allà sicions. Allà als anys 80 i 90, durant
per demanar coses, un dia li digué, unes vuit temporades, en Ramon i la
“Señor Rabassedas, si todos trabajára- seva senyora, juntament amb tres pa-
mos como usted y yo…” L’any 1978, relles més del poble, impartien desin-
des de l’Associació, es va promoure la teressadament cursets de ball de saló
Llar del Jubilat, unes primeres passes quan s’acostava la festa major. Tots
que seguidament continuarien des de plegats van ensenyar a ballar a unes
l’Ajuntament i altres persones fins dues-centes persones.
que s’arribà a bon port, al Casal que