Page 62 - Programació del Festival Càntut a Cassà de la Selva

ENTREVISTA

Isidor Marí

Uc

Músic, investigador i sociolingüista. de la música com a forma d’expressió
Isidor Marí (Eivissa, 1949) és membre i de reivindicació. Això en l’entorn
fundador d’Uc -juntament amb Joan immediat es concretava en l’expecta-
Marí i Victorí Planells-, un dels grups tiva d’un canvi polític a la mort del ge-
més rellevants en la recuperació i neral Franco, que havia d’obrir el pas
difusió de la cançó tradicional eivis- a la democràcia i a la recuperació de
senca i balear. Amb una trajectòria la llengua i la cultura catalanes. I més
de més de cinquanta anys, el trio va en concret, nosaltres ens havíem ini-
contribuir decisivament a revitalitzar ciat en la música folk de procedència
el repertori popular de les Illes, com- americana i vam pensar que podíem
binant-lo amb noves formes d’expres- seguir un camí semblant, incorporant
sió i adaptant-lo als temps moderns. algunes de les cançons d’Eivissa i For-
A més de la seva tasca artística, Marí mentera a un estil actual. Vam provar
ha estat un destacat defensor de la amb algunes cançons el setembre de
llengua i la cultura catalana, tant des 1972 i la bona acollida que van tenir
del vessant acadèmic com des del ens van animar a entrar més a fons en
musical. aquesta línia.

Uc ha estat un referent imprescin- Les cançons tradicionals han estat
dible en la recuperació i difusió de un element de comunicació que
la cançó popular i tradicional de les manté viva la memòria col·lectiva.
Illes Balears, especialment de l’àm- Quina importància creieu que té
bit rural. Què us va moure, en aquell aquest repertori avui dia?
moment, a posar el focus en aquest
repertori de transmissió oral? I a fer Com tots els elements de la tradició
les vostres pròpies composicions? popular, n’hi ha que poden mantenir
la vigència com a formes d’expressió
Segurament hi va haver diversos fac- compartides –perquè encara tenen
tors que ens van impulsar a interes- sentit i es poden incorporar a les
sar-nos per recuperar i actualitzar les formes de vida actuals- i segurament
cançons de tradició popular. D’una n’hi ha d’altres que difícilment po-
banda, hi havia el context general den formar part de la cultura vigent.
dels anys 70, amb la mobilització de Probablement seria un error voler
la joventut arreu del món al voltant mantenir artificialment totes les tra-