Page 15 - Programació de la Festa Major 2009

AMICS de la SARDANA

50 Anys de la “Vila de Cassà”

El 2009, no solament és el del cinquantenari dels gegants. L’any 59 del segle passat,
amb molts pocs dies de diferència, es va estrenar un altre símbol del nostre poble. Va ser el temps en
quèl’inoblidable Josep Coll i Ligora va composar la sardana “La Vila de Cassà”, i que es va estrenar per la
festa. Va ser el dilluns, 25 de maig. Així ho descrivia, amb l’estil propi de l’època la revista Luz y Guía:

“LA VILA DE CASSÀ”

He aquí el título de la sardana de Don José Coll, gentilmente dedicada al Magnífico
Ayuntamiento, el estreno de la cual fué otro de los acontecimientos previamente anunciados
(L’altre, evidentment fou l’estrena dels gegants). Y fué verdadera chiripa que el tiempo se dignara
permitirlo. Porque motivó un cuadro de tonos extraordinariament festivos. Ahí es nada, tres
notables coblas –“La Principal de la Bisbal”, “La Selvatana” y “La Principal” de la nuestra villa
– intrepretando conjunta y estupendamente, bajo la dirección de su autor, la sardana
antedicha. Ahí es nada que esa sardana tuviera la virtud de ser escuchada por una multitud
ingente con emoción contenida y bailada por otra multitud con el más entusiasta fervor a la
danza regional. Y es que si la sardana es la danza más bella de todas las danzas, para el pueblo
cassanense “La Vila de Cassá” es la sardana más emotiva y la más dulce y la más alegre y la
más hermosa de todas las sardanas.

En Josep Coll, també va posar-hi lletra. És aquesta:

LA VILA DE CASSÀ (sardana)

Curts:
Amb quin goig hem entrat a la primavera Les jovenetes saltironen sens mai parar
tots són flors i vols d’aucells i els vells la ballen amb pas ferm i puntejant millor;
que canten tota bellesa molt han ballat i han trobat forma i perfecció.
dels aspres i dels torrents. El capvespre és arribat
Cantant i saltant sens parar i la festa s’ha acabat.
refileixen prop de la vila de Cassà Alegres tornem a les nostres llars
esperant la bella tasca de demà,
Llargs: honorant així Cassà.
Cassà, vila estimada del meu cor
ets mare amorosa cantant l’amor;
amparats per la Verge de les Sogues
tot és esplendor.
Quan giren al vol les campanes
i ens diuen que festa hi ha
no hi manquen els grans,
leugers hi corren els infants.
Les fadrinetes i el jovent
contents s’hi apropen cantant.
També els vells poc a poquet
van a la festa a contemplar
la joia immensa que hi haurà.
Saltironant la bonica sardana
nostra sardana: la Vila de Cassà.
I amb quin delit els joves ballen
a tot més ballar.

15