Page 11 - Programació de la Festa Major 2009

Colla EXCURSIONISTA

UNA ENTITAT ENCARA VIGENT

Va ser ja fa molts anys i tanmateix en el seu moment just. I se seguí endavant, ara amb l’oposició manifesta i sense
El moment en què la generació de la immediata postguer- embuts del règim establert, tot i que a les acaballes, en-
ra arribà al període crític de l’adolescència i primera jo- cara prou poderós per posar en serioses dificultats a qui
ventut, període turbulent, època en la que hom trenca gosava plantar-li cara. Però la fe i l’empenta dels membres
motlles i fa cara obertament a l’ordre establert, i en aquest de la Colla en sortí vencedora del combat i, arribada la
cas hi escau millor dir imposat. Hi ajudà molt la decadèn- mort del dictador hom es plantejà un canvi, un canvi tan
cia de la ideologia feixista establerta a sang i foc per Partit desitjat com desconcertant: hom no tenía clar com afrontar
Únic i, val a dir-ho, del recolzament impagable de l’Esglé- la nova situació. Això comportà un altre relleu massiu: el
sia que, lluny de ser un ens homogeni, es dividia en dos transvassament d’un bon nombre de directius cap a la po-
corrents radicalment oposats: el corrent servil, de submis- lítica activa i de retruc la incorporació d’una fornada de
sió incondicional al franquisme, i el més proper al missatge gent jove, la més adient per a l’inevitable canvi.
autènticament cristià: defensar la dignitat, la llibertat i les
lliures creences de l’home. Així les activitats s’anaren diversificant. Algunes se supri-
miren, d’altres es reformaren i l’excursionisme prengué el
Així, a Cassà sorgiren dos moviments que, sense estri- paper preponderant que li pertocava. Ben aviat, però,
dències ni enfrontaments inoportuns i contraproduents, quedà ben palès que totes les il·lusions que hom s’havia
plantaren cara al règim franquista. D’una banda el movi- fet restaven arraconades per la crua realitat. Això no des-
ment escolta, amparat i recolzat per l’Església i d’altres coratjà pas de cap manera a la Colla; seguí endavant i tot
com la Colla, independents, amb l’única fita de defensar l’i- i el paper preponderant de les activitats excursionistes i
dentitat de la terra que havia vist néixer als seus membres, muntanyenques, continuà al peu del canó en defensa de la
la terra que, malgrat totes les imposicions, ells tenien com identitat catalana.
a única pàtria.
Arribada recentment l’efemèride de les noces d’or, el cin-
Així, poc a poc i sense ni adonar-se’n ells mateixos, quantè aniversari, i commemorat tal com es mereixia l’es-
aquells joves anaren creant consciència de país, de pàtria. deveniment, arribà també l’hora del dubte: vistos els
Excursions dintre els estrets límits imposats per l’estricta resultats assolits, valia realment la pena tot l’esforç dut a
jornada laboral i la precarietat dels mitjans de comunicació terme? Es mereixia el País tot el sacrifici que alguns (no
d’aleshores. Va ser una data memorable el dia en què hom tots) dels seus fills havien fet?
aconseguí llogar un autocar i fer via cap a les contrades pi-
rinenques, tan inaccessibles aleshores com a l’abast avui. Per a alguns potser no. Alguns poden pensar que ara hom
La cosa ja no tenia aturador i d’aquesta sortida en vingue- pot passejar la Senyera pel carrer i cantar Els Segadors,
ren d’altres; sortides que posaren a l’abast d’aquell jovent cosa que antany els hauria dut inexorablement a la presó.
indrets significatius, paisatges coneguts només a través En canvi, res ni ningú els impedia acampar lliurement,
de lectures i fotografies escadusseres. Aquells joves com- sense cap més requisit que el permís del propietari de l’in-
prengueren a través del coneixement de la terra el que dret escollit. Res ni ningú els prohibia anar un matí festiu
era, el que significava la Pàtria, lluny d’aquells missatges a bosc, encendre una foguera i preparar-se un bon esmor-
críptics i abassegadors que els fornien els estaments oficials. zar al bell mig de la natura. Ara els papers s’han invertit i
una foguera –feta amb totes les precaucions que fan al
Passaren més anys i la generació dels que havien tingut cas- et pot conduir directament a la garjola i, en canvi res
el privilegi (aleshores ho era) d’accedir a l’ensenyament ni ningú et priva de passejar la Senyera. Si a això hi afegim
universitari s’incorporaren als rengles de la Colla. I sorgi- la inextricable teranyina burocràtica que l’autogovern (?)
ren projectes de més alta volada: Una setmana cultural ha teixit al seu entorn i que dificulta fins a límits inimagina-
que incloia exposicions, conferències, fira del llibre i del bles qualsevol senzill tràmit, el pensar que potser hi hem
disc en català i un concurs literari. Tot això es dugué a sortit perdent amb el canvi està a frec. Cert que els que
terme en dates ben significatives: al voltant de la diada de poden pensar això són ja grans i pràcticament fora del joc.
Sant Jordi. I com era inevitable, esclatà la dissidència. Al- Però hi són. I algú, algú jove, amb ganes, se’n pot adonar
guns –poquíssims– per les seves conviccions franquistes, de l’immens frau comès pels que, en teoria, (i només en
d’altres per pura i simple por, s’oposaren a que la Colla teoria) regeixen els destins de la Pàtria.
seguís per aquest camí. L’abandonament d’una important Com acabarà tot? El temps ho dirà. Potser el centenari de
quantitat de membres fou compensada a bastament per la la Colla donarà resposta a les incògnites plantejades. Pot-
incorporació de nous elements provinents del món univer- ser…
sitari i de l’agrupament escolta local que, entrat en la crisi
que el portà a la dissolució, forní la Colla de valuosos ele-
ments. CARLES MALAGRIDA

11