Page 30 - Programació de la Festa Major 2010

q Festa Major Cassà de la Selva 2010 r Manel
Manel
Manel
Manel Tolosà i SurrocaTolosà i SurrocaTolosà i SurrocaTolosà i Surroca
Cassà; no Caçà
Cassà; no Caçà
Cassà; no Caçà

l Sr. Tolosà i Surroca es conver- Doncs, bé, el pretingut canvi de nom s'enfila des tudis, han menat sempre a emprar les repetides
Etí en un habitual col·laborador del 1932, en un comunicat que rebé l'Ajuntament ss. I si en temps passat s'hagués fet ús de la ç,
dels programes locals i més enda- assebentant-lo que el "canvi no era pas definitiu", hauria estat de manera esporàdica, mentre que

vant de la premsa provincial, i publi- però ells l'en feren sense ni tan sols escoltar ni per costum, per raó històrica i per dret al nom,
cà els seus articles sempre en català. analitzar la "raó i el dret de conservar el nom de ha tingut i deu continuar tenint la permanència
la vila", que defensà aquell Consistori, represen- lògica de la que venim tractant.
tant del poble. Uns anys després sorgí un incident Malgrat el que duem lleugerament historiat ja
i el nom fos que ni l'espai disponible ni el lloc permet

Sun derivat de extendre'ns més, no s'ha rectificat per
cacera o de caça- qui correspon el nom postís de Caçà, en el
dor, seria la cosa Nomenclàtor, i per això no és d'estranyar

més elemental que encara que hom envïi
saber per mitjà ben escrit
de les regles orto- el nom de
gràfiques, que cal- la vila, surti

dria escriure'l amb rectificat, en
ç (dita ce trencada la premsa, pel
o cedilla), però no hi té, ni hi ha tingut mai cap corrector de
mena de relació. proves, qui acut a
De molts anys ençà que es va imposar una "refor- consultar la grafia
ma" arbitrària, pel procediment, com veurem més en l'esmentat No-
endavant. Per tal d'esvandir dubtes, uns quants menclàtor, o el cor-
hem vingut orientant i insistint en periòdics com recte tindria de cons-
és ara "Tele/|estel", "Presència", "Recull", "Serra tar Cassà i no Caçà.
d'Or"... en defensa de l'origen del nom i del dret L'actual alcalde senyor
al nom que té tota persona o població, segons les Almeda, s'ha vist precisat,
lleis establertes. Cal escriure, ara i sempre amb la en recolzar-lo plenament
mateixa continuïtat que ho fem; CASSÀ, així, amb la gent del poble, ja que co-
les dues esses, i jamai Caçà amb ce trencada, ja mença a fer-se insostenible
que res fonamental ho recolza. l'injust o equivocat canvi de
Hi ha hagut aprofundits estudis de tota mena de significat del nom de Cassà, a
documents, ja sigui procedents d'arxius, comu- dirigir-se als estaments respon-
nicats oficials i particulars, o en els tractes de sables i a aqulles que ignoren els
compra-vendes, investigacions dutes a terme amb raonaments històrics, per tal de
per acreditats historiadors, gramàtics, filòlegs, motiu del rètol que què es respecti la grafia veritable.
demostrant abastament en no pocs articles en la assenyalava l'entrada a la població. Seguirem en la palestra, perquè no
premsa i en llibres (tres que s'acaben d'editar), L'alcalde de llavors, en Josep Delmàs, qui enca- és el cas plantejant una qüestió orto-
que no té res a veure amb el caçador, malgrat ra bé prou ho recorda, fou requerit a presentar- gràfica, sinó d'un canvi, insistim, de significat de
que en l'actual Escut de Cassà s'hi plantifiqués se a la Generalitat. (No hauria estat més lògic nom i que cal bandejar per estrany pels convila-
barroerament i amb la més completa ignorància a l'"Institut d'Estudis Catalans"?). El conseller tans, pels qui duen el cognom Cassà, pels qui te-
històrica, el flamant caçador amb escopeta de Ventura i Gassol (poeta), s'encaterinà amb la ç nen d'escriure'ns i per tots els ordres documen-
perdigons, escut que apareix per primera vega- trencada del caçador, sense cap fonament de tals passats i presents: aquesta desorientació no
da en el 1858, quan del poble de Cassà ja se'n pes, mentre que Delmàs acompanyat i assesso- es pot consentir que duri més.
parla en els segles IXè i Xè... quan encara tenien rat pel prestigiós historiador de Catalunya, Antoni ¿O és que ens veurem obligats a rebutjar tota
de passar cinc-cents anys! en aparèixer les pri- Rovira i Virgili, autoritat plenament reconeguda mena de correspondència que arribi amb el nom
meres armes de foc, en el 1338, en les que als arreu en aquesta especialitat, defensaren amb estrafet del poble? Fóra ben bé de plànyer que
començaments es servien de la "pedra foguera", raonaments bàsics l'origen de Cassano, Cassia- dugués serioses conseqüències entretenir per
i que degut a l'espetec en engegar el tret, la gent no, Cassià, Cassà d'irrefutable ús històric amb les més temps la rectificació de l'equívoc.
en deia "trons de ferre". Per tant, l'actual escut és dues esses. A més a més, si en altra possibilitat
anacrònic en grau superlatiu. remota d'origen i garbellat en nous i seriosos es- M. TOLOSÀ I SURROCA

30 31