Page 54 - Programació del Festival Càntut a Cassà de la Selva
P. 54

ARTICLE

        Muntanyes del Canigó, cançó

        de la novena edició del festival







        El massís del Canigó és un punt geo-  amorós, com hem fet nosaltres, sinó
        gràfic de referència i símbol cultural   també la narració posterior.
        dels  Països  Catalans.  A  la  memòria
        col·lectiva  hi  queden,  encara  ben   Popularitzada sobretot a través de les
        vius, els versos inicials i les melodies   versions corals que van fer-ne institu-
        de dues cançons que giren al voltant   cions com l’Orfeó Català, Muntanyes
        d’aquest indret: Muntanyes regalades i   del Canigó és una de les cançons més
        Muntanyes  del  Canigó.  Ambdues  són   emblemàtiques del nostre país.
        balades, és a dir, cançons narratives
        extenses. Els primers autors a reco-  Un dels reculls més antics on apareix
        llir-les  ho  van  fer  relacionant-les,   és al Cansoner catala de Rossello y Cer-
        considerant-ne una com a versió de   danya,  de  Pere  Vidal  (1885).  Segons
        l’altra,  però  més  tard  comencen  a   aquest  autor,  els  perpinyanesos  van
        aparèixer als cançoners com a dues   celebrar  el  casament  del  rei  Jaume
        cançons llargues independents.     II amb la comtessa Esclarmonda de
                                           Foix l’octubre de 1275 cantant la chan-
        En  origen,  Muntanyes  del  Canigó  era   son du pays, és a dir, Muntanyes del Ca-
        només una cançó de desamor on una   nigó. Vidal diu haver trobat la cançó
        veu masculina es lamentava per una   en un manuscrit, tot i que probable-
        noia. Amb el temps, però, els canta-  ment en va recrear la lletra barrejant
        dors hi van anar afegint prolongaci-  altres balades. Avui sabem que la seva
        ons narratives per explicar com con-  versió és fruit de l’impuls de reima-
        tinuava la història. Com que ens en   ginar el passat nacional característic
        consten moltes versions, es fa difícil   de  la  Renaixença;  amb  tot,  la  lletra
        establir un estàndard de la cançó si   de Vidal va continuar recollint-se en
        es  vol  incloure  no  només  el  plany   cançoners fins als anys 90 del s. XX.
   49   50   51   52   53   54   55   56   57   58   59